Feia dies que no pensava en tu. Sé que no volies que ens tornéssim a mirar.
I sabies, que si ho feia seria dur, però també saps que no ho puc evitar.
Sabem que no està bé, no, no ho està, no, no ho està,
però no ho puc evitar, no jo no puc, no jo no puc.
No m’escrivies des que vas conèixer algú, li explicaries que potser em vas estimar
que tornaries no n’estava prou segura, i vaig pensar que potser havia de passar
Sabem que no està bé, no, no ho està, no, no ho està, pero no ho puc evitar, no jo no puc, no jo no puc.
El dia del meu aniversari guardaré un tros de pastís,
per tu i per mi, per tu i per mi, que no som d’aquest món.
Sabem que no està bé, no, no ho està, no, no ho està,
però no ho puc evitar, no jo no puc, no jo no puc.
