No hi ha racons

No hi ha racons
que el cor no pugui mesurar,
ni pensaments abstractes
que ens llevin el desig d’aimar.
Tu i jo som sang i foc
enmig de la tempesta.
Tu i jo som sang i foc i bruel
en l’oasi isolat.
No hi ha racons…
Els astres no mesureu
l’immesurable pensament humà.
Sols el desig i el somni
i aquella fantasia que es desferma
com l’huracà creixent
enmig del pensament.
Com l’huracà que creix
enmig del pensament,
ens és la referència,
que ens uneix.