Avui he vist escrit en el cel sota els estels
el somni etern de la humanitat tal i com cal;
després de murs enderrocats pactes trencats,
guerres inútils màrtirs a pèl germans de sang.
La solució
i l’esperança
que podrem
ara cridar:
No hi ha… pàtries!
no n’hi ha
No hi ha pàtries!
No n’hi ha
No hi ha pàtries!
No hi ha pàtries!
Ja n’estem farts, de la llei del més fort;
portem el cap ben alt de ser catalans;
som una més de tantes nacions
per la llengua, la cultura i els nostres collons,
però també sabem ser germans
i al món donem les nostres mans
somiant que algun dia podrem cridar
no hi ha pàtries.
