No hi ha llum com la llum amb què il·lumines, amb què il·lumines
el món quan apareixes i t’acostes,
carrer avall, vens cap a mi que intente
debades desxifrar tanta tenebra.
No hi ha mar com la mar amb què m’inundes, amb què m’inundes
la pell de puresa en l’abraçada,
quan vens i els nostres cossos s’entrellacen
i som l’oblit del buit i de les ombres.
No hi ha bosc com el bosc amb què perfumes, amb què perfumes
l’instant que amb tu estic, cada presència,
tan clara com les sendes que transite
i vaig amb tu cap a cims bells i savis.
