Sempre restarà una porta oberta
una pàgina desperta
i el somriure d’un infant.
I esperant noves incerteses
jugarem amb les promeses
que abans de fer-se ja es desfan.
No hi ha cap pressa en ser-hi abans
no hi ha un camí per fel plorant
procurem que hi hagi un vespre
i un demà nou, per encetar.
I un demà per encetar…
Farem que el temps torni endarrere
passejant per les voreres
tornarem a respirar.
I el cel riurà l’avinentesa
parlarem a cau d’orella
sense crits, ni atabalats.
No hi ha cap pressa en ser-hi abans
no hi ha un camí per fel plorant
procurem que hi hagi un vespre
i un demà nou, per encetar.
I un demà per encetar…
