Ja era de nit, passejàvem tu i jo,
entràvem sols al món,
la part fosca d’un dia gris,
la gent, dormint, potser somiava
que eren herois
d’una vida d’aventures.
I tu i jo dos sers estranys
visquent la pesadilla viva
de sentir el mar quan ve a morir
sobre la sorra fina, crida!!!
Tu em vares dir dels teus somnis i pors,
jo et vaig atraure amb mi
a la sorra dels perdedors,
buscant, qui sap, l’escalfor humana
que del teu cos, tu em donaves tremolosa.
Però érem tu i jo, dos sers estranys …
No et vull fer mal
no et vull fer mal
no et vull fer mal.
