Per molt que vulgui, no et puc oblidar.
Ets dins del pensament. No et deixa marxar.
Records i somnis, són sempre presents.
Més que un lament això que et dic,
és un turment.
Penso en les hores
d’un temps feliç.
Quan tantes coses
vam compartir.
Muntanyes altes,
cors plens de tristesa,
ens han separat.
On ets estimat?
Per molt que vulgui, no et puc oblidar.
Visc d’aquell somni que de mi no se’n va.
La meva vida, ja no té camí.
Per sempre més, viuré, només somnis d’ahir.