Quan jo en tenia pocs anys
el pare em duia a la barca,
i em deia: «quan siguis gran,
no et fiïs mai de la calma».
Bufa, ventet, ben fort,
hissem la vela, que arribarem a port.
Mentre anàvem navegant,
el pare mai no em callava,
«mira lo que estem passant
que ho passarem més vegades».
He estat un home valent
i no he girat mai la cara
quan he sentit en la pell
l’urpa de la torbonada.
