Al nostre món vam créixer forts,
ens admirava tothom.
Em van educar per guanyar
mai vaig pensar en el fracàs.
He perdut tots els combats,
i m’han abandonat
fins els meus somnis.
Tot i canviar de cara i nom
un cop perds, ja ningú et vol.
No et rendeixis, saps que tens amics.
No et rendeixis, que no estàs vençut.
No et rendeixis, sé que tu ho pots fer bé.
Tot i veure-ho al voltant,
mai no vaig pensar que em passaria.
Creia que érem els millors.
És estrany com canvia tot.
Conduint tota la nit
vaig anar allà on de petit van veure’m créixer.
En fer-se clar, vaig veure els prats,
i tots els boscos cremats.
No et rendeixis, encara ens tens.
No et rendeixis, no ens cal gairebé res.
No et rendeixis, que el lloc on pertanyem,
ja el trobaré.
Ja n’hi ha prou.
No et preocupis tant, tot anirà molt bé.
Quan ha fallat tot, queda el nostre suport.
No ens rendim, no, no ens rendim.
He de fugir d’aquí, ja no aguanto més, no.
Aniré al pont i allí miraré sense por,
sigui el que hagi de ser el que ha de venir.
El riu flueix, el riu flueix.
Vaig marxar a un altre lloc,
per començar de nou.
Per cada feina, massa gent,
massa gent que ningú vol.
No et rendeixis, saps que tens amics.
No et rendeixis, que no estàs pas sol,
No et rendeixis, no t’ha d’avergonyir res.
No et rendeixis, encara ens tens.
No et rendeixis, que ens agrada com ets tu.
No et rendeixis, saps que mai ha estat senzill.
No et rendeixis, sé que molt a prop hi ha el nostre lloc.
