uns troncs portats pels marges
floten a la deriva
corro entre les canyes
contemplo com t’ho mires
una llum que escalfa
un mar que em regira
no vull tornar a casa
imagines com seria
no ens cal anar de pressa
vull entrar en aquests ulls que ho diuen tot
cobrir-te amb preguntes i cançons
no ens cal anar de pressa
vull perdre’m en tots els teus detalls
parlar de la vida al súper amb intensitat
i entre prestatges decidir qui som
penges la camisa
que encara fa olor a la meva pell
et miro mentre cuines
un dia més, un any, tant és
una mà que calma
llenya que s’encén
no vull tornar a casa
no sé quina hora és
no ens cal anar de pressa
vull entrar en aquests ulls que ho diuen tot
cobrir-te amb preguntes i cançons
no ens cal anar de pressa
vull perdre’m en tots els teus detalls
parlar de la vida al súper amb intensitat
i entre prestatges decidir qui som
