D’on et deu venir tot aquest verí que vas vomitant?
Un dolor infinit que, per subsistir, s’ha d’alimentar
Drames exquisits l’han d’anar nodrint per seguir fent sang
El llop d’aquí dins, fins i tot dormint, mai té prou menjar
Has anant xuclant-me
l’ànima, l’aire, la calma
Te’m pixes a la cara, em fots fora de casa
Fins que m’has vist al fons del pou
i no en tens prou…
M’ho has pres tot, els lligams, la canalla,
fins l’última rialla, els miralls on mirar-me,
per veure’m amb la soga al coll però no en tens prou,
mai no en tens prou…
I ara que per fi ja em deguis tenir on t’havies jurat,
potser em puguis dir com collons t’ho fas per dormir a les nits?
Ha anant xuclant-me
la teva tela d’aranya
que després d’atrapar-te, t’apreta i t’escanya
Fins que m’has vist al fons del pou
i no en tens prou…
Ets pitjor que la pell del diable
No deixes d’humiliar-me i et quedes tan ample
per veure’m amb la soga al coll però no en tens prou,
mai no en tens prou
