Em fan por les alçades,
em fa por el vent fort,
em fan por les pedres en baixada,
em fan por les trucades,
les aigües profundes,
anar a dormir i no despertar-me.
Que no em pots dir
que no faràs mai més res
per cuidar-te de mi.
T’he seguit fins on m’has dit
he après a ser valent
m’he acostumat a tu.
T’he seguit la corrent
he après a ser feliç
m’he acostumat a tu.
Em fan por les preguntes,
les nits de cap d’any,
o caminar sota els balcons.
Em fa por quedar-me sola,
no veure’t mai més,
em fa por no poder recordar-te.
Que no em pots dir
que no faràs mai més res
per cuidar-te de mi.
T’he seguit fins on m’has dit
he après a ser valent
m’he acostumat a tu.
T’he seguit la corrent
he après a ser feliç
m’he acostumat a tu.
No em parlis de pactes,
no em parlis de pactes,
en la puta vida.
