Si et plau no em deixis dormir
quan vegis que estic somiant
Doncs els meus somnis no són gaire dolços
d’un temps ençà
Si et plau no em deixis dormir
quan vegis que no estic en pau
Tot el que no goso mai pensar,
se’m planta al davant.
I no vull viure amb això,
però ho tinc posat al cap,
Com un tatuatge en mig del cor,
que encara ningú em sap,
No puc fer-hi més….
No em deixis mirar enrere,
no em deixis mirar el mar.
Per favor no em diguis més,
com ho haig de fer per canviar
Doncs no depèn de mi, ni depèn de tu,
tot és casualitat.
He estat molt pendent del temps
durant aquests últims anys
Però ara ja sé que el temps te’l regalen
quan ja cap falta et fa.
I no voldria veure’t més
plantada aquí al davant
Saps que no em faria res
parlar-ne un altre instant
No puc fer hi mes
No em deixis mirar enrere
no em deixis mirar el mar
