Com odio el bram del mar
I aquest riure seu, enorme
Sóc com el raig que agonitza
A l’hora de la posta

Sóc com un moble antiquat
Tot ple de roses pansides
Sóc com una pobra bèstia
Que ara es llepa les ferides

No em deixis així ara
Així no! Ara no!

No em deixis així ara
Així no! Ara no!

Sóc com un pou ressecat
Oblidat de tots els mapes
Sóc un sol que ja no escalfa
Sóc una ombra que passa
Vinc a ser com el rei
D’un país que ja no és res
L’últim grapat de calés
En mans d’un jugador

No em deixis així ara
Així no! Ara no!

No em deixis així ara
Així no! Ara no!

Com odio el bram del mar
I aquest riure seu, enorme
Com un cruel sarcasme blau
Tot resplendeix implacable

No em deixis així ara
Així no! Ara no!

No em deixis així ara
Així no! Ara no!

Published On: 10/01/2024 / Categories: Cançons, Cançons Catalanes /