Daniel:
A partir d’ara
ens hem de cuidar,
i això, vol dir ara mateix,
tancar-nos a casa.
Berta:
Tancar-nos a casa? el pare és infermer.
Treballa en un hospital i sempre està de guàrdia.
Daniel:
Està decidit,
no hi ha més remei.
la solució, és el que et dic:
tancar-nos a casa,
Berta:
Tancar-nos a casa, papa!
no els he triat
però són
la meva família
no els he triat
no,no,no,no,
no els he triat
però no els canviaria.
Berta:
Hi havia un monstre molt perillós per tots els carrers de totes les ciutats. Un monstre aparegut de cop i volta, del no-res. Ningú no li havia vist la cara. Tenia cara? I braços? Tenia ulls? Com era? Ningú no ho sabia, Deien que podia entrar, en secret, a les cases i deixava la gent adormida. I a vegades no es despertaven mai.
Nil: Tu amb qui parles?
Berta:
No parlo amb ningú.
Només escric,
en aquests fulls
les coses que penso.
Nil: Ah, però tu penses? Bah!
Berta: Ell és Nil, el meu germà.
Nil: Clar que sóc el teu germà. No seré una granota!
Berta: Ah!! Que el Nil es converteixi en una granota!
Nil: Ei, un moment! Estic flipant!
Nil: Dóna’m el diari!
Berta:
No te’l penso donar
ets un pesat, deixa’m estar
no vull que m’emprenyis
Nil: Ets tu que m’emprenyes!
Berta:A vegades ens discutim. El Nil sempre es queixa. Sempre va d’un costat a l’altre. S’enfila per les parets. Literalment. Una vegada quan tenia sis anys el van haver de desenganxar del sostre. Ho veieu?
Berta:
No els he triat
però són
la meva família
no els he triat
no,no,no,no.
Marta: Nil, fes el favor de baixar del sostre i recull el que has llençat.
Sí, exacte, no s’amoïni
desconnecti l’ordinador
i després torni’l a encendre
és pura màgia!
Mare: Tants anys estudiant per acabar demanant que si us plau miri si el té connectat.
Berta: La mare té un super-poder extraordinari. És informàtica. I es passa tot el dia amb els ulls enganxats a la pantalla de l’ordinador, però ho veu tot. Tot! No se li escapa res. Jo no sé com s’ho fa.
Marta:
Vinga berta has de fer els deures
i també has d’esmorzar
que després passa com sempre
et falta temps.
Marta i Berta:
No els he triat
però són
la meva família
no els he triat
no,no,no,no
Berta: Ah i jo no m’he presentat sóc la Berta! I segur que us pregunteu que per què vaig així vestida…
Família:
De totes les formes (bis)
De tots els models (bis)
Som diferents
potser especials
som una família
No els he triat
però son la meva família
no ens he triat
no,no,no,no
Tots: No els he triat
Berta: Però no els canviaria
Tots: No, no, no
Nil: Tampoc els canviaria
Tots: No, no, no
Marta i Daniel: Mai no els canviaria
Família: No n’hi ha cap d’igual. És la nostra família
