No canteu la mort, és un assumpte tètric
el sol mot ens fa fred tan aviat com és dit
la gent del show business et dirà que ho deixis
que és un tema tabú per a poetes maleïts
La mort
La mort
Jo la canto i llavors, canviant-hi una lletra
succeeix que la mort s’agermana amb l’amor
l’amor que esperem i la mort que ens espera
i si ella vindrà segur, ell… potser no
La mort
La mort
La meva no tindrà, com a l’enciclopèdia
esquelet i mortalla i una falç a la mà
ans noia de vint anys amb rossa cabellera
de núvia el vestit blanc, tindrà tot el que cal
La mort
La mort
Uns grans ulls d’oceà i una veu d’ingènua
un somriure d’infant als seus llavis carmí
dolça, amansirà damunt sa sina nua
mes parpelles cremades, mon rostre pergamí
La mort
La mort
Rèquiem de Mozart i no Dansa macabra
pobre vals de Saint-Saëns al museu dels records
la mort és la beutat, és l’esclat viu del sabre
és el dolç pentotal de l’esperit i del cor
La mort
La mort
I no confongueu mai l’efecte amb la causa
la mort és deslliurança, sap prou bé que el temps
quotidianament ens roba alguna cosa
un grapat de cabells, el marfil de les dents
La mort
La mort
Ella és eutanàsia, la suprema infermera
arriba sempre a temps per aturar el joc
prop d’un soldat ferit al fang d’una ribera
a cal vellet glaçat a una llar sense foc
La mort
La mort
El temps és el tic-tac monstruós del rellotge
la mort és l’infinit a la seva eternitat
I què n’és d’aquells que van al seu encontre?
Vivint com vivim, ens cal aquest comiat?
La mort
La mort
La mort
