El temps feia de les seves
i de sobte ens oblidava,
les carícies arribaven
molt més tard del que pensàvem.
Tot perdent noció dels dies
mentre el foc que tu cuidaves,
absorvia i escalfava
les gelades nits d’hivern.
Es movien les estrelles
per poder veure’ns d’aprop,
prendre lloc en la distància
i escalfar-se a prop del Sol.
Som com fulles dins de l’aire
tan lleugeres i volàtils,
ara caurem a sobre l’alba
caurem l’una sobre l’altra.
I somrius mentre observes
la caiguda inevitable,
com imatges enllaçades
dins la freda nit d’hivern.
Començem a ser dins l’aire
i enfi lar-nos sense por,
com bombolles de sabó.
Es movien les estrelles
per poder veure’ns d’aprop,
prendre lloc en la distancia
i escalfar-se a prop del Sol. 

Published On: 10/01/2024 / Categories: Cançons, Cançons Catalanes /