Sa serena cau menuda,
la nit ens diu “adiós”,
recordeu-vos mon amada
de qui es recorda de vos.
Sempre de mi recordeu-vos
que em vàreu captivar,
des de sa primera vegada
que a la cara us vaig mirar.
En el cel manca una estrella
i el món no compareix,
l’han buscat i no la troben
i a la cara et resplendeix.
