No ho cregueu si vos ho diuen
que ens feim vells a poc a poc,
no ho cregueu si vos ho diuen.
Una sola nit d’insomni
ens fa tornar vells de cop.
El vent udola a la porta
i empeny la roda del temps.
Tantes coses que s’emporta
el vent per a sempre més!
Els amirs
que heu cregut que eren font de la vida
fan olor de corona marcida
quan anau a l’acompanyament.
Avui vespre és l’enterrament
dels amors.
L’amistat
ja comença a haver els llavis de la terra
i corcada pels cucs de la guerra
més que riure ens mostra les dents.
Avui vespre és l’enterrament
de l’amistat.
Il·lusions
com coloms esborbats que no volen
o no saben volar i ara es troben
esbotzats a terra, impotents.
Avui vespre és l’enterrament
de les il·lusions.
El vent udola a la porta
i empeny la roda del temps.
Tantes coses que s’emporta
el vent per a sempre més!
