Nit de neu, vaig al bar:
he quedat amb en Marc.
Després he quedat amb tu…
Arribo tard, però em somrius,
he begut i no sé què em dius.
Sortim d’allà força tard:
tu i jo i tres persones més
en un cotxe desconegut.
És fàcil fer nous amics
quan ells també han begut.
Sense opcions, acabem
on sempre, ja ens coneixem;
de nou passes de mi.
Doncs d’acord, buscaré
a algú altre a qui fer feliç.
Així, quan viatgem pel temps
—i creu-me que ho farem—
optaràs per mi aquesta vegada,
i tothom et veuré enamorada,
sens cap dubte en la mirada.
