Ningú mai diu res

Deu mil dies de pluja alimentant aquest mar, deu mil mentides. Deu mil motius per a no continuar, deu mil nits en aquest etern buit. Dóna’m un respir, dóna’m un moment: deixa que acabi amb mi mateix. Romandré a la deriva en el meu propi mar. A la deriva no hi ha ports. Sento el temps cremant-me al seu foc, Em podriré sota aquest cel perquè ningú mai diu res.