És l’antiga història d’una nena i d’una nina
Que jugaven cada dia pels carrers freds de Berlín
A les nits de boira prop del foc acurrucades
Les finestres ben tancades. tapadetes dins del llit
Tot anava bé i el temps va anar passant
Però un matí de Primavera la nineta es va estraviar
Entre els plors i els crits de la petita ressonant pel veïnat
“On està la meva nina? Qui sap on anat a parar?”
Nina viatgera, et miro i no et conec
Com la Primavera, el temps t’ha tractat bé
Nina viatgera, amb tu jo he aprés
Que tot l’amor perdut ens torna transformat,
Ens torna finalment
Per calmar l’angoixa de la nena el seu pare li va dir:
“T’ha arribat aquesta carta aquest matí.
És la teva nina que t’escriu des de molt lluny a l’estranger.”
“Ja no ploris més per mi que jo estic bé”
Mil cartes rebudes, d’històries i aventures
fins que un dia el seu pare una altra nina va portar
“Filla, la nina ja ha tornat malgrat que et sembli diferent,
ha anat canviant pels seus viatges, ha anat canviant al pas del temps
Nina viatgera, et miro i no et conec
Com la Primavera, el temps t’ha tractat bé
Nina viatgera, amb tu jo he aprés
Que tot l’amor perdut ens torna transformat,
Ens torna finalment
