S’endinsa en es país des somnis
i sent sa dolça melodia
que ve de lluny per abraçar-la;
i és un cant meravellós.
Del cel davalla en un estel,
creua un pont màgic sense por
que esclata en un ball de colors;
ve d’un indret desconegut.
Tu seràs una flor blanca,
poncella d’or, encisadora,
fragància d’ànima petita,
pètals de nina de llum.
Camí que uneix cel i terra,
rotlada de bona sort,
angelet meu, recorda sempre
el viatge oblidat.
