Sempre dins d’aquest forat,
Tan fosc i ple d’humitats,
Estem condemnats, perquè a fora…
Ens vigila el gat!!!
Dels pobres que han provat fugir,
No n’ha quedat ni un bocí,
Només els records dels crits!!!
I les tombes dels ratolins,
Fan avingudes al rebost,
On les rates ploren ja pels seus marits.
Perquè no lluitem
Amb les dents ben esmolades,
A mossegades, uoo…
El nostre lament
És un himne d’esperança,
Que no s’acaba, uoo…
S’han acabat els anys de por,
Serem lliures de debò,
I mirarem directe als ulls,
I cridarem que s’ha acabat!
Que el que nosaltres hem patit,
No ho patiran els nostres fills.
Ni un dia més!
Aquesta nit la bèstia dorm,
És moment d’anar a fer un tomb,
En silenci companys meus
Que ja ha arribat…
El gran moment!!!
I no patiu per ser petits
O perquè ell sigui gegant,
Recordeu que nosaltres…
Estem units!!!
I quan ens demani pietat,
Ens n’enriurem sense amagar,
Tot el dolor que sempre
Ells ens han causat.
Perquè no lluitem
Amb les dents ben esmolades,
A mossegades, uoo…
Mai no serem morts
Si morim pel pret a viure,
Poder ser lliures, uoo…
