El cigarret sense corbata
a l’alba de la democràcia
i la inquietud dels que s’amaguen
amb la por que estén la grapa
el ministeri d’aquest clergue
i la pietat a la finestra
i el client que no té, ho proclamo
NI DÉU NI AMO.
El farcell lívid que hom tramet
cap als estels com un paquet
i aquesta rosa que ara perd
tots els seus pètals en el fred
aquest lletrat amb la cartera
aquesta aurora que s’entela
per un plor que no té, ho proclamo
NI DÉU NI AMO.
Els arbres que, en nom dels judicis
creixen al ventre dels suplicis
per decorar el sacrifici
amb un bon pi del torn d’ofici
aquest procediment que aguaita
els que la societat empaita
perquè no tenen, ho proclamo
NI DÉU NI AMO.
Aquesta paraula d’Evangeli
que fa que es prostrin els imbècils
i que posa a l’horror civil
noblesa i també estil
aquest crit que no té emblemes
aquesta paraula de profeta
la reivindico i us demano
NI DÉU NI AMO.
