Obrint la capsa dels records,
un calfred intens al cos
connecta amb el meu cor.
El vell diari del padrí
rebrota com a part de mi,
arrela en el meu jo.
Neva sense parar
als camps dels refugiats,
neva i blanqueja tot patiment.
Ah, ah, ah!
Neva i s’endú les pors
i es va glaçant el món,
neva i es fonen els mals records,
que ara ens turmenten a tots.
Aquell somriure complaent
nedant sempre a contracorrent.
Ell mestre, jo aprenent.
Tan educat, afectuós,
va sembrar en mi la llavor
de l’Arbre dels valors.
Neva sense parar
als camps dels refugiats,
neva i blanqueja tot patiment
d’aquella guerra.
Neva i s’endú les pors
i es va glaçant el món,
neva i es fonen els mals records,
que ara ens turmenten a tots.
Si avui fossis amb mi,
Què faríem, padrí?
Alcem la falç? Seguem plegats?
Ràbia i dolor.
Neva sense parar
als camps dels refugiats.
neva i esborra els mals records.
Neva i s’endú les pors
i es va glaçant el món,
neva i s’esborren els mals records
desfets en la blancor.
