Entre floc i floc nevava
aquest hivern tan cabdal
entre floc i floc trobava
fades de flors de Nadal.
Dalt de la serra
sempre hi ha neu,
sal de la terra
mannà de Déu.
Per fat i fat comanava
que no duu bon averany,
entre fat i fat pensava
parlar de sa neu d’antany.
Fada, fadona
dóna’m sa flor
per sa ninona
que ara se dorm.
Del cel i cel tots plovien
cristalls de glaç dolçamel
al cel i cel endolcien
borrallons de caramel.
Fred, fred gelat
què fas enguany,
tot congelat
diu es refrany.
Entre neu i neu la serra
acollia es nevaters,
entre neu i neu en terra
pitgen es gel matiners.
Coseta dolça
que caus del cel
sempre t’engronsa
la dolça mel.
