A l’altra cara del mirall hi neix un riu de vidre
i quan el vols tocar la teva imatge s’esvaeix
fascinat per tu mateix et cerques en els altres i quan et veus t’amagues
No vas voler escoltar la veu de l’eco enamorada
quan et vas perdre pels rius i ja no vas tornar mai més
avui l’aigua de Narcís neda a dins de tots nosaltres i et tires al riu
Que l’aigua del riu em dugui avall més enllà de les ombres
Que l’aigua del riu em dugui avall per sortir de la penombra
L’aigua del riu sempre canviant em mostra que tot és res i ara
Que l’aigua del riu em dugui avall més enllà d’aquesta plana
On has dormit cor meu avui volant amb ales d’aigua
On has dormit cor meu avui que l’instint no assenyala
L’aigua del riu sempre canviant em mostra que tot és res i ara
Que l’aigua del riu em dugui avall fins a la terra més alta
Avui Narcís et posa a prova i et senyala amb el dit
els seus ulls ja no enamoren les aigües de l’oblit
ara el riu ja s’ha assecat i el fang no emmiralla res
si vols ser la seva pressa traspassa el seu mirall
