* Sovint a la font venies
* plorant el teu desamor,
* perquè ara mai més podries
* sentir el batec del seu cor.
* Dedins del pou, en sortí
* una dona jove i guapa
* que allà tot ho adesava
* i ell no se’n pogué avenir.
* – Garrida, has robat mon cor!
* Digue’m d’on vens i d’on surts.
* – Per tu, dona d’aigua som,
* si això dius, no em veuràs pus.
* Per aquella mala anyada
* les paraules em digueres,
* per això molt enutjada
* torn a les aigües primeres.
* Si treuen aigua algun pic
* d’aquell pou fondo i antic
* prou bé hi senten els singlots
* que hi amaguen la tristor.
* Per això, si algú em vol bé,
* li vull donar bon conhort.
* Quan bec de la teva font
* sa dona d’aigua em neix.
