La Música… La Música…
On era, la Música?
Als salons il·lustrats amb sostres venerats?
Als concerts secrets amb secrets guarda-robes?
Als temps reculats amb reculs enculats?
Als palaus conquerits amb conquestes meloses?
Es allí on defalleix, es allí on s’enterra la Música…
Nosaltres, la volem al carrer, la Música!
I hi vindrà! I la tindrem, la Música!
MUSS ES SEIN? ES MUSS SEIN!
Ha de ser així? Així és!
Ben aviat farà trenta anys
Ben aviat farà deu dies
Ben aviat farà la teva gola
Ben aviat farà la teva font
Des que m’arrossego corrent
al bell mig de les nits, com un forçat
patibulant la meva escorça.
MUSS ES SEIN? ES MUSS SEIN!
Ha de ser així? Així, és!
Sóc un arbre no datat.
Des que bec a la meva porta
i que de l’infern tu em portes
el que cal per a enfilar el futur.
Des que res no es devora
tret de les ombres contra el mur.
Des que tu encara em serveixes
la derrota en un divan.
MUSS ES SEIN? ES MUSS SEIN!
Ha de ser així? Així és!
Una aranya m’ha dit: “Bona tarda”
S’arrossegava en el crepuscle
mentre la meva ànima busca
països més mecànics
quan, farcit de música,
surto a passejar la meva pinta arreu.
Una aranya m’ha dit: “Penseu
que tot rau en tenir molta pràctica.”
MUSS ES SEIN? ES MUSS SEIN!
Ludwig! Ludwig! Ets sord?
Ludwig la Joia. Ludwig la Pau.
Ludwig! L’ortografia és imbècil!
I a més, s’ho té molt cregut
i el teu vi negre ha fet taques
al pentagrama dels contrabaixos.
Ludwig! Contesta! Ludwig! Contesta!
Ets sord o què et passa?
MUSS ES SEIN? ES MUSS SEIN!
La Música… La Música…
On és, avui, la música?
La música es mor, senyora!
Què dius! La Música…
La trobes a la Politècnica
entre dues equacions, estimada!
Amb Pau Casals a la botiga
i un ministre a la botonera.
Al carrer, la Música!
Al carrer, la Música!
Music? In the street!
La Musica? Nelle strade!
Beethoven strasse!
MUSS ES SEIN? ES MUSS SEIN!
Al carrer, la Música!
A la Rambla, la Música!
Music? In the street!
La Musica? Nelle strade!
Beethoven strasse!
MUSS ES SEIN? ES MUSS SEIN!
Ha de ser així? Així és!
