El sol em fa somriure
els núvols pensar
i el cel sentir-me lliure.
La nit em fa somiar
els estels volar
i la lluna caminar més enllà del single.
No hi ha fi només camí,
guiada pel dò hipnòtic del sentir.
El so del riu m’inquieta,
i buscant el raig d’hombra
com un taranyina gegant,
els fruiters m’atrapen en aquest eixam!
