No veig més enllà d’aquests barrots,
que en poc em tornaran a fer caure.
Un calor fred em recorre el cos,
encara estic buscant les paraules.
Poc a poc m’hi vaig anar acostumant,
la meva nova llar.
No sé si és perdre o és guanyar,
en tinc prou si es pot superar.
Muralles, tant altes,
que us separen de mi.
Muralles, tant altes,
que em separen del meu destí.
No sé on se m’ha caigut el desig
que buscava amb el cap sota terra.
No serà per falta d’esperit,
no ho he sabut fer d’altra manera.
Fins que tot no em va resultar estrany,
em semblava familiar.
Em vaig oblidar de somniar,
d’una forma o altra sortirà.
Muralles, tant altes,
que us separen de mi.
Muralles, tant altes,
que em separen del meu destí.
