Mossèn Cinto

Nat a una plana que sempre és fecunda en espigues i fills,
tu coneixies el gent mės senzill per a fer cada cosa.
Tal com qui cull dintre el bosc vermells gerds de bardissa,
les antigues paraules collies, que obliden els savis,
i rentaves, amant-lo amb clara mirada d’infant
net de sorres impures, l’or noble i molt vell de la llengua.
Sol resseguies les arrugues del nostre país
-cap a quina cacera mės noble que isards vagarosos!
Tan amorós com la mare desvetlla el seu fill adormit
-ric de somnis i vida- despertes la llengua.
Nosaltres cridarem amb veu nova les velles paraules.
Mai mės no deixarem als amables fossers dur-la a un somni forçat!