El camp era un glop de nit,
lluny de tot i entre carenes.
La Carme s’està morint,
el seu plany es perd per sempre.
El camp era un glop de nit
al nord fum, vers el sud cendres.
Així jo no vull morir,
lluny els cels i les arbredes.
La Coloma, que la sent,
a poc a poc s’hi arrossega.
Diu, mentre l’estreny ben fort,
dolços mots a cau d’orella.
El camp era un glop de nit,
lluny de tot i entre carenes.
Lluny de tot i entre carenes,
lluny, lluny.
