Vull poder prorrogar l’estat del meu cervell,
viure intensament el brot d’aquesta nit
o de més nits on he vist un monstre amb mi.
Sols present, sense calma ni seny,
no hi ha moments perduts per redimir-se.
Vull el foc que encén tot el meu cos,
fins exhaurir el meu temps de no consciència.
Veig com tot al meu voltant
gira cada cop molt més de pressa.
Veig com no hi ha res fixat,
tot el que avui sóc el cos ho expressa.
Vaig alimentant l’essència més desconcertant
fent aflorar l’instint pervers del que demà
no en quedarà, més que algun obscur record.
Sols present, immers en el moment
deixo de pensar en conseqüències.
Sóc la veu, que no vol frenar el peu
fins exhaurir el meu temps de no consciència.