El que ens jutja i fereix,
És tan sols un mirall.
Tots aquells pensaments,
Massa merdes al cap.
Els meus monstres son veus…
M’imagino content,
En un bolo gegant.
Dins els meus pensaments,
Faig un solo brutal.
Aquells monstres son meus…
Els amors que han durat,
Els que mai he fet mal.
Puc comptar-los a tots,
Amb els dits amputats.
Putus monstres calleu.
Canten per dins.
