Baix del meu braç hi ha un lloc sols per tu on hi cap just lo teu cap.
Lo teu nas al meu coll i els meus dits al teu pel.
Amb set de tu bec a glops de la font del teu riu
i em bull la sang amb lo foc de dos pells que frec a frec fan un sol joc,
que no té fi, que creix ferm.
Los teus ulls es fan xics quan rius
i no sé si veus que el món és boig
i tu i jo fem un gran ball, pas a pas,
com si tot fos cert i res fes mal.
I dus als plecs del teu cor la sal de tots los mars, l’art de mil sons.
La llum de tots los fars, un cel de març.
Ser a prop teu quan dorms amb la mà al teu pit i el bes tan suau.
Amb un llamp fet nit i la son en pau.
La sort del teu nom, lo pes del teu cos, del teu cos…
Los teus ulls es fan xics quan rius
i no sé si veus que el món és boig
i tu i jo fem un gran ball, pas a pas,
com si tot fos cert i res fes mal.
Los teus ulls es fan xics quan rius
i no sé si veus que el món és boig.
Quan es fa fosc et veig i sé qui sóc,
mai no és tard i tot és ple de flors.
