Monestir de Santa Clara

Monestir de Santa Clara
com t’estimo i et recordo!
Amb claror de primavera,
penso en Nàpols, tal com era.
No vull veure-la com és.
El jardí de CapoMonte,
amb la font que apenes raja,
sense gent, sense alegria,
ja no té per companyia
ni els ocells, ni els tarongers.
No vull mirar-te.
Vull recordar-te.
I espero retrobar-te en l’hora màgica,
quan els records tornin a ser realitats.
Monestir de Santa Clara
com t’estimo i et recordo!
Amb claror de primavera,
penso en Nàpols, tal com era.
No vull veure-la com és.