Mon bisaio

Mon bisaio, mon bisaio me dieva
«No era així, no era així lo temps antic.
Mancari u, mancari u no fossi ric
pobre en terra, pobre en terra no era mai.
De aliments, de aliments, ne feva assai,
lo forment, lo forment a mig escut.
Mon bisaio, mon bisaio…

Ell no havia, ell no havia mai coneixut
lo vi car, lo vi car més de la vintina.
Per un real, per un real una gallina
i la carn, i la carn fins a un sisé.
Ara en cambi, ara en cambi hi vol un bé
per mos fer, per mos fer un ventre de pa.
Mon bisaio, mon bisaio…

Si me munta, si me munta la mania
de sembrar, de sembrar un poc de forment,
ja me’l mata, ja me’l mata l’aigua i el vent,
ixi a pijo, ixi a pijo el trilibiqui.
Això en terra, això en terra l’home fiqui
i no el deixa, i no el deixa més alçar.
Mon bisaio, mon bisaio…

A un fadrí amb una fadrina al matrimoni
ja se hi posa quasi sempre lo dimoni.
Mon bisaio, mon bisaio…