Escoltant cançons que em fan viatjar,
A moments, persones i llars,
Que et fan sentir a prop del què ja no hi és,
I fan més fàcil el què ha d’arribar,
Aquelles cançons…
I aquell primer sol que em fa despertar,
La olor de cafè cada matí,
El llibre sobre el teu pit quan ja t’has adormit,
I aquella mica de pols que no veig.
Aprenc a trobar més temps per tenir,
Aquests moments de llar,
Que els records que avui tinc,
I el que m’han explicat i
El que no em porten més a prop,
De buscar el present entre tot el passat,
I el què volem viure.
Totes les fotos que no em volia fer,
I que ara agraeixo tenir,
Aquell bona nit abans d’anar a dormir,
I totes les nits que no s’han acabat.