Ets marxat com ets vingut,
amb aquest sol de foc,
foc que se t’ha endut.
Les llàgrimes ens vessen dels ulls
i amb el cor ple, ben ple de tu.
Amb aquella olor de bosc, de fum
faltat de seny, generosa llum.
Ets i no hi ets, ara en tot, ara en res.
Molsa, terra i pell, el teu tresor ben a prop meu.
I aquells dits valents que ens amoixen la pell.
Vola, vola…
Mirarem de no prendre mal,
navegarem entre rierencs i crancs.
En un calaix de la ment, els amagatalls
de tants bolets, de Gavarres, dels teus cavalls.
Som el vent que empeny la teva ànima a port.
Que el cel col·lapsi de llum de tots colors
Ets i no hi ets, ara en tot, ara en res.
Molsa, terra i pell, el teu tresor ben a prop meu.
I aquells dits valents que ens amoixen la pell.
Vola, vola, vola, vola, vola, vola…
