No miris a terra” em deien quan aprenia a anar amb bicicleta de petit.
Més d’una vegada no els vaig fer cas i acabava caient de morros a terra. Llavors m’aixecava, em situava metòdicament al costat esquerre de la bici, tornava a pujar, i, amb el pedal dret ben alçat, tornava a intentar-ho.
Avui, després de trobar-me pedalejant força temps seguit, decideixo aturar-me. O potser he caigut sense voler, però el cas és que he aprofitat per asseure’m al sofà, fer-me un whisky i escoltar d’una tirada tot el que he cantat fins avui.
I així neix ‘Mitja part’: Refer i cantar de nou algunes de les cançons meves de fa temps per a brindar la travessia feta fins avui, abans de tornar a pujar a la bicicleta. Demà ja hi pujarem de nou.
