Avui toca fer camí
Els vidres bruts,
el dia gris
Condueixo a poc a poc
M’adapto al ritme dels camions
Avui per sort no tinc son
Per no tornar a sentir el mateix
Apago la ràdio,
sento el motor
Deslliurat de tot enyor
Sense patir per cap amor
Ni per cap record
Misteriosament feliç
Com deia el poeta
desterrat del paradís
Misteriosament feliç
Ningú no m’espera
No tinc res de què fugir
Misteriosament feliç
Tant me fa el que no he après
Si el que ningú ensenya
És el que et serveix
No em preocupa el que faré
Passi el que passi,
m’estarà bé
No espero res
Misteriosament feliç
Com deia el poeta
desterrat del paradís
Misteriosament feliç
Ningú no m’espera
No tinc res de què fugir
Sota efectes de l’encís
De qui mossega
la cirereta
del pastís
Secretament despert
Lúcid per veure
que per les esquerdes
La llum es va fent camí
Misteriosament feliç
Com deia el poeta
desterrat del paradís
Misteriosament feliç
Ningú no m’espera
No tinc res de què fugir
Misteriosament feliç
Res més a entendre
Res més a perdre
Res més precís
Misteriosament feliç
Lúcid per veure
que per les esquerdes
La llum es va fent camí
