Cintes de ferro colat segellen algunes portes
Les altres no les veiem o se’ns van presentant amb el temps
Em van fer creure que jo només apilava coses
El temps m’ha demostrat que tothom té les eines per a tot

Sento parlar-te d’aquesta manera, però a dia d’avui necessito fer això
He descobert a partir d’un indici el que sóc i el que no

Un cop escrit el teu nom, procura tenir-ne cura
Remar contra un mateix no et porta mai on tu vols
No tinc grans solucions, només un parell d’idees
De moment el que tinc són estrofes; promeses d’un món

Sento parlar-te d’aquesta manera, però a dia d’avui necessito fer això
He descobert a partir d’un indici el que sóc i el que no
Vés fent cas de l’avís, jo no canvio de cama coixa
Fort, sabent molt bé on sóc, el meu discurs em surt dels ossos

Sento parlar-te d’aquesta manera, però a dia d’avui necessito fer això
He descobert a partir d’un indici el que sóc i el que no
Vés fent cas de l’avís, jo no canvio de cama coixa
Fort, sabent molt bé on sóc, el meu discurs em surt dels ossos

Published On: 10/01/2024 / Categories: Cançons, Cançons Catalanes /