He acariciat l’abisme amb les puntes dels dits.
He tret el cap i ens he vist allí.
Rodejat d’incertesa el meu món lentament es desfà.
T’he seguit i no t’he trobat.
L’espera és més del que hem volgut,
és més de la meitat.
L’eixida no és la realitat.
Perdó per no estar de genolls durant els anys que van passant.
He aconseguit alçar el cap, mirar cap endavant.
Hem caigut i hem aprés que la por mai ha sigut
bon company de viatge.
Que si ens oblidem del temps, del seu pas i del seu pes,
tot anirà bé.
L’espera és més del que hem volgut,
és més de la meitat.
L’eixida no és la realitat.
Perdó per no estar de genolls durant els anys que van passant.
He aconseguit alçar el cap.
I mentrestant van arribant les ganes de donar el pas.
De no pensar, no tremolar, mirar cap endavant.
