Miquel Riera

Es escaladors, ses escaladores,
fugues d’energia per damunt ses ones,
amb es sol taronja mig a la mar blava,
eixugarà sa roca abrupta i castigada.
I una barca blanca surt des port de Sóller,
s’aigua està tan plana que li espitj a córrer.
Cossos adaptats, prims i musculosos,
tots es déus olímpics n’estan orgullosos,
fins com ballarines molt sofisticades
van per ses altures, bots i manotades.
I una barca blanca surt de sa Costera,
s’aigua està tan plana que no fa nedera,
i una barca blanca, i jo me mor de pena,
visca sa memòria d’en Miquel Riera!
Es escaladors, ses escaladores
són sa fantasia tecno hippiosa,
amb sa furgoneta roden es planeta,
són sa part humana lliure de sa Terra.
I una barca blanca surt de sa Costera,
s’aigua està tan plana que no fa nedera,
i una barca blanca, i jo me mor de pena,
visca sa memòria d’en Miquel Riera!
I una barca blanca, i jo me mor de pena,
visca sa memòria d’en Miquel Riera!