Que dansin noms de llum,
la terra blava!
Que els camins de la nit
es retrobin i creixin!
S’ha aturat el batec,
esclaten,
com onades,
els records,
la ment s’aboca
a un somni inextingible.
Àvid de mar,
de pell,
de vida ardent,
enyoro el crit i el vent,
dic una llàgrima,
mastego el blat del temps,
rosego una ombra.
Com el mirall,
assajo un gest absent,
reescric el mot,
reprenc una mirada:
em retorna l’enigma.
T’acull la mà,
l ‘origen ,
l’horitzó mineral,
el bes de l’aigua.
