Minuet

Oh Marquesa, si és cert com diuen,
que balleu com un serafí,
jo us suplico que em feu la gràcia
de ballar un minuet amb mí.
No sentiu? Ara el preludien
la viola i el violí;
el saló s’omple de parelles…
molt millor s’estarà al jardí.
Allà l’aire ens durà fragàncies
de les roses a mig obrir
sota els arbres,al clar de lluna,
deu ballar-s’hi millor que aquí.
Al jardí, sobre l’herba blana,
vostre peu lliscarà més fi,
si trobessis que llisca massa,
no hi fa res, repenjeu-vos en mí.
Què pot ser? Què arribeu a caure?
-que és el més que pot succeir-:
la caiguda serà molt dolça,
el meu braç vos farà coixí.
I en tot cas, si algú ho ha de veure
són les roses a mig obrir…
i les roses són molt discretes
i a ningú ho tornaran a dir.