Milord

Veniu aquí, Milord,
sereu ben a prop meu,
fa tant de fred al port,
i aquí s’hi està tant bé…
Dexeu-vos fer, Milord,
no tingueu por de res,
aboqueu al meu cor
les penes que porteu.
Jo sempre us veig, Milord,
i vós mai no m’heu vist,
sóc dona d’aquest port,
una ombra de la nit…
No us en vau abandonar;
però jo us seguia, ahir,
us veia tant feliç
amb el vostre fulard
que us abrigava el coll,
el coll i l’esperit…
caminàveu segur,
somrèieu con un nen…
La vàreu conquistar,
l’havíeu sedüit.
Quina noia, Déu meu!
com cap més no n’he vist.
Veniu aquí, Milord,
seieu ben a prop meu,
fa tant de fred al port,
i aquí s’hi està tant bé…