Què hagués passat? Ningú ho sabrà,
però dins meu hi ha mil preguntes,
sense sentit rondant pel cap,
imaginant qui podria ser.
Seria un estel? Seria un avió?
Viuria el cel? O al fons del mar?
Viuria a un castell? Potser en un iglú?
Portaria anell? Ho pagaria car.
He passat nits sense dormir,
pensant qui podria haver arribat a ser
si hagués nascut ben lluny d’aquí.
Què hagués passat
si hagués tingut el do de l’art?
Tindria un museu, una reputació,
però quin seria el preu?
Què hagués passat
si mai t’hagués conegut?
Com seria jo? Qui series tu?
Cantaríem junts?
Què hagués passat?!
Què hagués passat?!
Sempre dins meu, no marxa del cap,
mil voltes sobre qui podria haver estat,
sé que hi soc jo, tot el que hem viscut,
com pot canviar el món en tan sols un minut.
No sé, tornar al passat?
De què serviria tot el que hem lluitat?
No sé, tornar al passat?
Però em vaig repetint aquesta pregunta.
Què hagués passat
si hagués tingut el do de l’art?
Tindria un museu, una reputació,
però quin seria el preu?
Què hagués passat
si mai t’hagués conegut?
Com seria jo? Qui series tu?
Cantaríem junts?
Què hagués passat?
Què hagués passat?
Vull saber-me certa en aquesta incertesa,
no patir per l’impacte,
mantenir-me atenta al tacte,
ser la que abraça els dubtes,
no córrer per voler respondre preguntes,
el què passarà demà,
el demà ja ens ho dirà.
Què hagués passat
si hagués tingut el do de l’art?
Tindria un museu, una reputació,
però quin seria el preu?
Què hagués passat
si mai t’hagués conegut?
Com seria jo? Qui series tu?
Cantaríem junts?
Què hagués passat?
Què hagués passat?
